Latest Entries
Les acadèmies per a enginyeries: privatització i segregació, carronyaires del sistema
(Re)acció / Societat

Les acadèmies per a enginyeries: privatització i segregació, carronyaires del sistema

Recentment vaig llegir un anàlisi a l’Ara sobre les acadèmies privades per a estudiants d’enginyeria, en motiu de l’arribada dels exàmens finals. El text planteja la problemàtica del suposat augment de demanda a aquestes acadèmies, i en dóna el seu punt de vista, el de les universitats i el de les estudiants. Intentaré ser breu … Continua llegint

Arbre centenari
Fase 304 / Relats

Arbre centenari

Va ser una excursió cap a finals d’agost. Vam endinsar-nos, a través d’una pista forestal, més enllà del refugi de muntanya. Les pistes d’esquí, aleshores verdes, eren un oasi enmig dels arbres poderosos que controlaven aquell vessant. Entre aquells avets vam caminar, fins que vam deixar la pista i vam agafar un caminet que baixava, … Continua llegint

Alienació digital: de viral a vírica
(Re)acció / Societat

Alienació digital: de viral a vírica

“Els algorismes digitals proporcionen a tothom la seva Babilònia” alertava Andrew Keen el 2016. L’empresari i autor britànic-americà es refereix a les geografies egocèntriques del jo produïdes pels algorismes predictius de l’era digital en què vivim (Ptolomeu va cartografiar Babilònia al centre de l’univers). Aquests mapes o guies culturals pròpies -que portem als mòbils- són … Continua llegint

“El reggaeton puntualment no denigra a ningú, ho fan certs cantants”
(Re)acció / Cultura

“El reggaeton puntualment no denigra a ningú, ho fan certs cantants”

Àngela Cantador Chocolate Remix és un grup de reggaeton lèsbic i el pioner d’aquest gènere. Originari d’Argentina, durant els últims tres anys s’ha alçat com una promesa de la lluita feminista i homosexual enfront de la gegantina indústria musical del reggaeton, un mercat dominat per homes. Amb lletres com “Empecemos erradicando algunos conceptos, lo del … Continua llegint

De la bellesa
(Re)acció / Societat

De la bellesa

Ulls clars, vius, petits i lleugerament enfonsats en una cara pàl·lida, d’expressió lleument però profundament trista. Un nas afilat que amb prou feines sobresurt per sobre la bufanda que resguarda la boca petita i de llavis carnosos del fred glacial; una boca d’aparença seriosa, que canta quan parla i mostra, quan (rarament) somriu, unes dents … Continua llegint