La Vila

L’altra veritat de l’hoquei base vilanoví

Fa temps que vaig llegir aquest article a Eix Diari sobre la base del Club Patí Vilanova (és de finals del 2015) i en el seu moment, vaig pensar que seria interessant fer-ne una crítica, sobretot per a la gent relacionada amb el món de l’hoquei patins i de l’esport en general. Recupero aquella publicació que vaig fer al meu compte personal de Facebook, des de la posició de jugador del Club Patí Vilanova des de fa quatre anys (actualment al segon equip del club):

No sóc ni he sigut mai entrenador o coordinador, ni tinc qualificació com a tal, però sí que tinc l’experiència que em donen els anys de vivències en diferents clubs, on he vist de tot. I si una cosa tinc és la capacitat d’observació, i a partir d’aquí, puc treure unes conclusions.

Començar valorant el balanç de la temporada dels equips de la base en funció de la seva classificació per uns campionats és, com a mínim, preocupant

Crec que és aterridor que tots els entrenadors i coordinadors del club puguin tenir l’opinió reflectida en l’article, i confio en què no sigui així. Començar valorant el balanç de la temporada dels equips de la base en funció de la seva classificació per uns campionats és, com a mínim, preocupant.

Els bons resultats i les classificacions han de ser la conseqüència d’un bon treball amb la base i no pas els objectius

Penso que és un greu error de base concebre els equips de categories inferiors de qualsevol club esportiu amb objectius purament resultadistes. En la meva opinió, els bons resultats i les classificacions han de ser la conseqüència d’un bon treball amb la base i no pas els objectius. Aquesta diferència és molt important, i s’ha de tenir en compte pels qui gestionen un planter. A més, cal tenir en compte que s’han de formar jugadors abans que equips; doncs un jugador en etapa de formació ha d’adquirir la capacitat de jugar amb diferents companys d’equip a partir dels coneixements tàctics i col·lectius que va aprenent (juntament amb els tècnics i individuals). I això no ha d’excloure la primordialitat d’inculcar als joves jugadors els valors de l’esport d’equip i la importància de mirar abans pel bé col·lectiu que per l’individual. Així doncs, l’experiència en diferents blocs de jugadors enriqueix l’aprenentatge i és una necessitat per progressar. S’ha de tenir en compte que un equip de joves de quinze anys no arribarà mai a la vida a conformar el primer equip del club per més bons que siguin o més campionats que guanyin, i, en el millor dels casos, cada jugador seguirà el seu camí per separat en primers equips, i s’haurà d’adaptar a un nou entorn per seguir amb la seva carrera.

Almenys en una cosa coincidim: l’objectiu de la base del Vilanova ha de ser fer arribar jugadors al primer equip. I si una cosa és una certesa absoluta és que ja fa anys que d’això anem malament. Per tant, la solució no és seguir com fins ara, i tinc la sensació, per més que es parli de canvi de model, que tot segueix com els últims deu anys.

Des de ben petits, es formen equips seleccionant els nens que destaquen més, per aconseguir ràpidament els objectius: resultats i classificacions

Aquesta sensació no és infundada, ja que des de la visió interna que tinc arribo a la conclusió que el model de club, des de sempre, s’ha basat en la selecció i separació des de les primeres categories. Això vol dir que, des de ben petits, es formen equips seleccionant els nens que destaquen més, per aconseguir ràpidament els objectius dels quals parlava anteriorment: resultats i classificacions. D’aquesta manera, pots veure equips en quasi totes les categories que es classifiquen per campionats de Catalunya, de la mateixa manera que pots veure equips en quasi totes les categories que amb prou feines guanyen alguns partits. Sí, aquells equips que reben un tracte inferior per part del club, amb coses tan (o no tan) insignificants com els horaris o la pista, i amb altres tan importants com l’assignació del seu entrenador. I és que en un context de falta de pressupost i crisi econòmica (no entraré en aquest tema) és molt fàcil destinar els entrenadors menys qualificats -jugadors de categories superiors sense experiència ni qualificació- als equips de la base que no estan dissenyats per arribar a campionats, creant així encara més desigualtats d’oportunitats entre els joves jugadors. I ho dic des del màxim respecte i admiració als companys d’equip que es troben en aquesta situació i ho fan tan bé com poden, que en condicions òptimes tindrien al costat altres entrenadors experimentats dels quals poder aprendre.

El que s’està fent és perpetuar un sistema que no porta beneficis per ningú: una part dels joves jugadors són privats de les millors condicions d’aprenentatge per poder desenvolupar-se com a tals, l’altra part es veu sotmesa a una pressió competitiva insana i poc ètica que els pot fer acabar deixant-ho abans d’hora, i el club, es queda sense aportacions de jugadors i els ha d’anar a fitxar fora. Però, encara que no s’arribi a aquesta situació, un jugador que sempre ha jugat en un equip en etapa de formació, i en alguns casos ha tingut un equip pensat només entorn d’ell, no rendirà igual de bé en categories sèniors, on s’haurà d’adaptar a noves condicions. A tall d’exemple, no fa tants anys aquí al Vilanova va haver un equip de la base (alguns d’aquells jugadors han sigut companys meus) que va arribar a diversos campionats de Catalunya i prometia molt. Quants jugadors d’aquells han arribat a consolidar-se al primer equip? Cap. I és que igual que defenso que un jugador no neix sent una estrella, també penso que un jove amb talent s’ha de dotar amb les millors condicions durant tota la seva formació per arribar al màxim de les seves possibilitats. De la mateixa manera, un nen sense tant talent innat pot arribar més lluny si té les mateixes oportunitats (s’ha de tenir en compte que no tothom explota les seves capacitats a la mateixa edat).

Dubto molt que tots els nens de deu anys de Sant Sadurní d’Anoia o de Vic tinguin un talent innat per saber xutar

Si volem una bona base pel Patí ens hem d’emmirallar en els grans clubs que destaquen per això, d’acord, però no perquè sempre tinguin equips a campionats, sinó perquè tenen bons entrenadors i coordinadors que apliquen un model de bones pràctiques i tots juguen bé, sigui l’equip que sigui. Dubto molt que tots els nens de deu anys de Sant Sadurní d’Anoia o de Vic tinguin un talent innat per saber xutar, per exemple. El que passa és que de ben petits, els millors entrenadors, els ensenyen els costums i tècniques per fer-ho de manera correcta i així no adquirir mals hàbits que després difícilment seran corregits. I òbviament que no tothom pot ser vàlid, però es nota la feina ben feta (o es notava, quan era més petit i ho veia, ara no els segueixo tant) quan veus el Reus “B” o Caldes “B” de torn jugar com un senyor equip i en alguns casos al mateix nivell o superior que el seu equip “A”, tot i tenir menys individualitats. A més, aquests equips no són estàtics, varien d’un any a l’altre.

Exemple de tot això va ser-ne la base del Club Esportiu Cornellà, doncs no és casualitat que fos referència de l’hoquei català de formació mentre hi treballava Ricard Muñoz, actual entrenador del primer equip del Barça.

Dir que s’aposta per la base ho trobo cínic

En fi, que dels quatre anys que porto al Vilanova jo no he vist cap model de bones praxis envers la base, ans al contrari. El que sí que he vist en anys anteriors és com un coordinador del qual ni en coneixia l’existència ens ha vingut a donar lliçons de moral i bon comportament des d’una pretesa superioritat després d’un mal resultat (en el segon partit de la temporada), i no ha tornat a aparèixer mai més, ni després d’encadenar bons resultats. Resumint, aquest club és resultadista i discriminatori pel que fa a la base i ho pateixo en primera persona. Per tant, dir que s’aposta per la base ho trobo cínic.

Bé, a tots els clubs pot haver més o menys merda, només espero que algun dia, ben aviat, això es solucioni. Perquè també tenim entrenadors i jugadors molt vàlids i a tots els vilanovins seguidors d’aquest esport ens agradaria tornar als grans temps del Patí, en què fins i tot guanyava la Copa de la Cers, però aquest cop amb alguns jugadors formats a casa i amb la certesa que no només és el primer equip el que funciona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s