Fase 304 / Relats

L’hora del pati

Mitja hora ens unia cada dia de dilluns a divendres durant quatre anys. Un inici dur mostrava una nova realitat; va ser un canvi brusc al qual havíem d’adaptar-nos. I la nostra afinitat va ser l’esport, el bàsquet.

És curiós com amb el temps cada cop trobo més similituds en el joc (i físiques) entre jugadors de bàsquet professionals i els nens que jugàvem al pati. Grans jugadors van trepitjar les pistes d’aquell institut de mala mort. Hi havia el gran Felipe Reyes (a.k.a. Felipón), capaç de jugar sota el cèrcol i aprofitar la seva força i joc de peus per pivotar a les mil meravelles, però també amb bones maneres a l’hora de llançar des de fora del perímetre. Una mena de Sergi Llull també es podia intuir; era un noi que no corria, volava baix, i les penetracions a cistella eren el seu fort. Qualsevol esquerrà que s’afegia al matx el catalogava interiorment de Joe Ingles perquè Lamar Odom quedava massa alt (i massa yonki). També hi havia sempre la omnipresència d’un base alt i molt físic, capaç de saltar tant fins tocar el cèrcol, d’aquests que se’ls atribueix el bàsquet modern: era Tomáš Satoranský. Roberto Dueñas va ser un habitual sota els taulers del pati, parat a la zona agafant rebots i tirant a tauler, tot i que algunes xapes s’empassava. Un jugador més desconegut era Hernán «Pancho» Jasen; no recordo el perquè d’aquesta similitud atribuïda aleshores, potser només era una mica dolent. La veritat és que no teníem cap tirador pur, encara que sempre hi havia alguns mandrosos que jugaven estàtics darrera la línia de sis vint-i-cinc (encara no havia canviat el reglament FIBA).

Un altre estil de jugadors eren els no tan habituals. N’hi havia de cursos superiors que venien un cop a la setmana, i alguns que només vaig veure una vegada jugant a bàsquet. Em cridava l’atenció especialment un menut (en tots els sentits) base amb maneres d’Steve Nash que va ser habitual durant un període de temps més curt. Igual que l’irònicament anomenat MVP. M’agradaria recordar més joves jugadors que despuntàvem allà on podíem en un pati monopolitzat pel futbol, però no aconsegueixo recordar-ne més. Recordo que per jugar havíem d’esquivar jugadors de futbol i pilotes voladores, així que el joc es complicava pels exteriors i guanyava força el joc interior. Més endavant ens van posar una cistella contra una paret de rajoles en una altra zona i vam poder jugar més còmodament.

Però hi va haver un jugador que no podria emmirallar amb ningú. Va ser molt efímer, en algun moment dels quatre anys tan ràpid va aparèixer com va desaparèixer. Era un noi d’origen àrab, marroquí probablement, que va decidir preguntar-nos feliçment i despreocupada si podia jugar amb nosaltres. No en recordo el nom però sí el seu sobrenom: «Encomana». Li dèiem així perquè des d’un principi es va dirigir a nosaltres en català, en un entorn -el pati de l’institut- on el castellà predominava sobre el català. Segurament ho va fer perquè alguns dels jugadors parlàvem en català entre nosaltres i ens va sentir, però el més normal hauria sigut que se’ns dirigís en castellà. Bé, la relació que hi ha entre «encomanar» i el català la trobem en una campanya de la Generalitat de Catalunya (2009-2010) per fomentar l’ús del català que en aquells temps apareixia sovint en forma d’anunci a la televisió. Fins i tot el programa Polònia de TV3 en va fer un esquetx. Vist en perspectiva, fa il·lusió veure com el bàsquet en primera instància, i la llengua en segona, podien haver ajudat a integrar un noi migrant en un entorn nou i diferent. No és el cas de l’«Encomana» perquè quan el vam conèixer ja parlava català, però no és cap atreviment augurar què hauria passat el primer dia que el vam veure si no parlés català: hauríem jugat a bàsquet igualment, tot i que no tindria el mateix sobrenom. Malgrat tot, el seu esforç i falta de complexos van ajudar-lo a crear un altre nexe d’unió amb els seus companys mitjançant la llengua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s