Fase 304 / Versos

Nocturn

Les cases de les formigues
s’adormen al terra,
entre clapes d’herba
formades per grans avets
i monumentals castanyers.
Al lluny, grans miralls
reflecteixen la llum del crepuscle,
roja i irreal.

Una fina capa de núvols
separa aquest món de l’altre.
Més amunt,
un cel blau, ras,
ens mostra un abisme
en el temps i l’espai;
ens insinua l’infinit
en la finitud de la terra
i ens promet l’eternitat.

————————

No hi ha dolor aquí dalt,
no hi ha dolor ni goig;
només solitud,
i transcendència,
i bellesa en estat pur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s