(Re)acció / Medi ambient

Notes sobre el sistema agroalimentari capitalista. Hi ha alguna alternativa?

Cal saber inicialment, una cosa molt lògica, i és que els aliments, són un valor d’ús imprescindibles per a la reproducció biològica. En el capitalisme trobem també aquesta necessitat de reproducció, però no té com a element estructural la reproducció biològica sinó que la seva pròpia reproducció com a sistema.

Els grans àmbits d’especulació financera fins a dia d’avui han estat la construcció i l’alimentació, els quals són dos elements bàsics, necessaris per a la reproducció i el desenvolupament humà. El problema actual és que el valor d’ús està subordinat al valor de canvi, el que produeix un capitalisme totalitzador i un efecte devastador sobre la població i la sostenibilitat.

La lògica del capital no és produir valors d’ús sinó generar mercaderies que es puguin canviar per diners, aconseguir generar beneficis a partir de processos d’inversió. Per tant, d’aquí se’n deriva la necessitat que hi hagi més productes disponibles per mercantilitzar. Com més productes materials entrin al mercat major serà el benefici potencial. La idea dels mercats financers és la d’aconseguir formes de producció més econòmiques per tal de generar una major part de benefici mercantil, encara que això hagi de suposar l’empobriment i precarització dels treballadors.

Hi ha quatre grans fases històriques que expliquen la mercantilització dels aliments. La primera fase es situa durant els segles XIX i XX, quan hi ha un gran nombre de controls colonials sobre la producció d’aliments i, per tant, hi ha una elevada supervisió de la producció. La segona fase la trobem durant la segona meitat del segle XX, moment en que l’alimentació passa a ser un element central involucrant la indústria alimentària en el desenvolupament dels estats. És una època en la qual hi ha una elevada regulació d’aquesta indústria per part dels estats.

La tercera etapa produeix un trencament amb les dues anteriors, atès que s’inicia un procés d’intensificació de l’agricultura com a conseqüència d’una forta tecnificació. Fruit d’aquest procés es produeix la desaparició del sector agrícola tradicional. Aquesta nova agricultura anirà vinculant-se cada vegada més amb la indústria química, la qual cosa facilitarà l’entrada a la lògica productiva del capitalisme. Així doncs, en aquesta tercera etapa hi ha un procés d’expansió horitzontal (espacial) de la lògica productiva i un aprofundiment (intensificació) de la mercantilització alimentària.

Finalment arribaríem a l’etapa actual, un moment en què la desregulació financera és màxima i en el qual els estats ja no hi juguen cap lògica. Els aliments comercialitzats passen a tenir un cost energètic molt elevat ja que, o bé són importats d’àrees molt llunyanes, o bé per a la producció d’un aliment “X” intervenen elements procedents d’orígens diferents i llunyans. Un exemple d’aquesta situació última és la del plàtan de Canàries, collit a l’arxipèlag canari, enviat al Regne Unit per a empaquetar i retornat a l’origen per a la seva distribució.

Ja són pocs els sectors que controlen la producció alimentària a escala global. En el cas de les llavors, el 53 % del mercat mundial està controlat per tres empreses (2015): Montsanto (26%), DuPont Pioneer (18,2%) i Syngenta (9,2%). Si prenem les 10 companyies amb més control sobre les llavors, el percentatge augmenta fins al 75 % de domini.

La mercantilització dels aliments produeix una pujada de preu dels productes bàsics com ara la carn o el sucre, entre d’altres, amb una conseqüent crisi alimentària i una inhabilitació de la població per a revoltar-se. Aquests increments de preus són fruit de processos especulatius. La lògica del capitalisme global fa que existeixin més masses de productes i increments de preus, suposant l’enriquiment d’uns pocs i l’empobriment d’una majoria.

La sobirania alimentària de la mà de l’economia solidària. L’alternativa al sistema agroalimentari capitalista.

El lema principal que té la sobirania alimentària és el de que l’alimentació no és una mercaderia, desterrant el protagonisme que els mercats han acaparat durant els últims anys. Si a l’economia solidària els valors humans es posen per davant dels interessos econòmics, a la sobirania alimentària, de forma anàloga, es posa l’economia al servei de l’alimentació (facilitant mecanismes comercials, financers, etc.), mai al revés.

Així doncs, la sobirania alimentària encaixa com un model d’economia social i solidària, ressituant la funció de l’agricultura amb molta claredat: una pràctica que, de manera respectuosa amb el medi ambient i adaptada a cada territori, produeix aliments per a les comunitats locals a la vegada que es converteix en un mitjà de vida per a qui la desenvolupa, generant economies de petita escala.

Quan es parla d’una agricultura que recupera el seu sentit primari, alimentar a la població, es reivindica també la importància d’aquest sector primari en les economies actuals.

Per últim, la sobirania alimentària recupera valors camperols que bé podem aplicar a les economies solidàries. Hem d’entendre l’agricultura i l’alimentació – i l’economia – dins d’un planeta viu i finit, evitant el malbaratament de nutrients i energia, recuperant el sentit comú i caminant sempre dins dels límits de la sostenibilitat.

Arribats aquí, i a mode de resum, s’ha realitzat una taula comparativa entre l’agricultura en una economia capitalista i l’agricultura en una economia solidària.

taula-sistema-agroalimentari

Comparativa entre el model d’agricultura dins d’una economia capitalista i una altra de solidària

Glossari de l’article

Aquest apartat té per objectiu definir quin és el joc dels diferents conceptes financers en la desregulació del mercat alimentari.

  • Valor d’ús: El valor d’ús d’un bé que està determinat per les seves condicions naturals, és l’aptitud que posseeix un objecte per a satisfer una necessitat. – UPC. Fonaments d’economia.

  • Valor de canvi: Un valor de canvi és com, en el mercat, es considera una mercaderia un bé econòmic que, a més de posseir valor d’ús, posseeix valor de canvi perquè el seu ideal és ser intercanviat per valors d’ús diferents.UPC. Fonaments d’economia.

  • Compres a futur: es tracta de la compra d’un determinat producte mitjançant un contracte a futurs que obliga a les parts contractants a comprar o vendre un número determinat de béns o valors en una data futura determinada, i amb un preu establert anticipadament. Aquests productes es negocien en l’anomenat mercat de futurs. Es tracta d’una pràctica amb un elevat grau d’especulació, amb la finalitat de comprar barat per després vendre més car. – Josep Manel Busqueta.

Fonts

BUSQUETA, J.M. (2015). Dels mercats financers a la taula de menjar. Fira d’economia solidària. Sant Andreu. Barcelona.

MONTAGUT, X., MURIAS, C., VEGAS, L. (2013). Tejiendo alianzas para una vida sostenible Consumo crítico, feminismo y soberanía alimentaria. Xarxa de Consum Solidari. S.l.: s.n. ISBN 9788494210204.

DUTAN, H (2014). Teoría y práctica de la soberanía alimentaria Soberanía alimentaria: Entre el capital especulativo y el Buen Vivir Rural Agua y alimentación. Ministerio de Agricultura, Ganadería, Acuacultura y Pesca.

<UPC. Fonaments d’economia. Valor d’ús i Valor de canvi. https://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/fonaments-deconomia/2.-valor-dus-i-valor-de-canvi

VALDIVIESO, M.B.S. Análisis comparativo de los modelos de producción agroalimentaria del ecuador. S.l.: s.n. ISBN 0998042005.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s