La Vila

Escola d’Estiu de la CUP 2016

Marc Lemus i Aleu Pons

«Instruïm-nos, perquè necessitarem de tota la nostra intel·ligència». Aquesta frase mítica d’Antonio Gramsci ha sigut el lema de la primera edició de l’Escola d’Estiu de la CUP, celebrada a Vilanova i la Geltrú els dies 16, 17 i 18 de setembre. «Es tracta d’un espai, una pineda, per a conferències, tallers i discussions de les propostes de l’esquerra independentista amb ponents vinguts d’arreu, dels principals moviments de l’esquerra radical d’Europa i més enllà». Aquesta pineda que ha acollit l’esdeveniment és la situada al Molí de Mar.

Els debats, xerrades, taules rodones i tallers s’han organitzat entorn de quatre temàtiques generals: municipalisme, procés constituent i independència, crisi d’Europa i internacionalisme i, finalment, medi ambient i ecologisme.

Amb una més que notable infraestructura (dues carpes i dues sales) i un entorn paisatgístic preciós, hem tingut el privilegi d’escoltar ponents internacionals com Hawzhin Azeez (Kurdistan), Ramón Grosfoguel (Puerto Rico), Cat Boyd (Escòcia), Vaggelis Moschos (Grècia) i Alejandro Fierro (Veneçuela), entre d’altres. Cal destacar també que disposàvem de traducció simultània de l’anglès i de gravació audiovisual de les xerrades (i emissió en streaming).

Així doncs, durant aquests tres dies hem pogut veure a Vilanova un munt de cares visibles de la CUP, però també activistes, economistes, sindicalistes i ponents de l’esquerra radical d’arreu del món. Per tant, més enllà de reticències i prejudicis que es puguin tenir envers l’esquerra anticapitalista en general i la CUP en particular, creiem que hauríem d’estar d’acord en valorar positivament un espai de formació i debat públic (l’accés era gratuït per tothom), amb un esperit crític i analític del món on vivim. La possibilitat d’escoltar persones intel·lectuals de diferents àmbits i vingudes d’arreu és un fet que no hauria de ser gens menyspreat. En aquest sentit, cal criticar el poc ressò que ha tingut aquest esdeveniment, ja que fer-ne una major divulgació podria haver aplegat encara més persones. Ho diem tant pels propis organitzadors com per la nul·la cobertura «mediàtica» que se n’ha fet. Creiem que un espai de formació com aquest, únic avui en dia, és fonamental i necessari per a la nostra societat, que viu una realitat molt dura i «necessitarà de tota la seva intel·ligència» per avançar.

Pel que fa al contingut de les xerrades, aquestes han tingut un alt valor instructiu i alternatiu alhora. Massa habituats a escoltar la mateixa història de sempre, aquest cap de setmana hem reafirmat que el món no funciona com ens l’expliquen a la majoria de mitjans (malauradament).

Vivència

Arribàvem a l’Escola el divendres a la tarda, quan encara lluïa el Sol. Quim Arrufat va fer la presentació de tota l’estada, i va donar pas a la primera taula rodona del cap de setmana (amb una mica de retard respecte l’horari previst). L’ambient era acollidor i no hi havia encara gaire gent. Ja preveiem que qui aniria a aquest espai ho faria amb plena predisposició d’escoltar i aprendre, però ens ha sorprès positivament la quantitat de gent que apuntava notes a les seves llibretes. Per altra banda, tot i haver vist gent de totes les edats durant els tres dies, podem apuntar com element negatiu la poca presència de joves (d’aquells que voregen els vint anys).

Després d’haver assistit a moltes xerrades interessantíssimes que abordaven temàtiques com els processos constituents d’Amèrica Llatina, l’ecofeminisme, la crisi d’Europa i les estratègies d’alliberament dels pobles, el municipalisme i la construcció d’institucions populars, i alguna altra que no va ser tan interessant, volem destacar la ponència de Ramón Grosfoguel. Aquest sociòleg i professor de la Universitat de Berkeley als EUA, és un activista d’origen porto-riqueny que ens va delectar amb l’explicació de com des d’Europa (i Estats Units) no s’ha abandonat mai la batuta colonial sobre la resta del món, fins al punt de tergiversar la història, explicant-la des d’una sola perspectiva. Quan comença realment la història d’Amèrica? Segons expliquen els llibres d’història de secundària, la història comença quan Colom arriba a Amèrica però no pas abans, quan hi havia els indígenes que formaven col·lectius capaços de comercialitzar amb zones d’Àfrica. En definitiva, la resta del món veu com, des d’on s’ordena la gestió nefasta del món, s’imposa una sola visió de la història i es nega qualsevol altra explicació alternativa, inculcant uns valors colonials que arrelen en les consciències dels colonitzadors (minoritaris al món).

Aquesta breu reflexió només és una de les nombroses que va expressar el sociòleg porto-riqueny, creador i teòric del terme descolonització. Dit això, us animem a veure la seva xerrada sencera:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s