Fase 304 / Versos

Del Misteri

Als racons més recòndits
de la ment,
habitats solament
per somnis i fantasies;
al límit vague
del subconscient,
llar d’intuïcions
i grans veritats ocultes;
allà he cregut comprendre,
en comptades ocasions
i en fugaç visió,
el Misteri de la vida:
el sentit de la Mort,
la naturalesa de l’Univers,
la gran Realitat artística.
No sabria dir ni què era.

La vida, amb el seu fluir
lànguid i lent,
només en dóna petites mostres;
el seu moviment tediós
ens fa perdre la direcció
de la consciència
en la recerca de la veritat
i ens adorm
en una letargia vital.
Es diu que és
la fatal abraçada
de la mort
el que ens fa savis.
Eterna i infinitament savis.
És realment així?
I si és la mort
només foscor i buidor?
I si és aquesta buidor
el gran Misteri de la vida?
Quina gran ironia!
El sentit de Tot,
el No-res!

Buscant tota la vida
una Resposta a Tot,
una prova que les coses
tenen un Per què;
és aquesta sensació
que existeix un Misteri,
una raó de ser,
només una imaginació?
Bogeria, potser?
La placidesa de la vida,
malgrat frustrar-me sovint,
em dóna una resposta fàcil:
viu, no pensis,
sigues feliç;
el món és, com l’Art Suprem,
veritat i bellesa,
contingut i aparença,
i si no pots menjar d’un,
almenys beu de l’altra.
Quan sigui l’hora de la mort
ja tindràs la veritat,
nua, pura i terrible
(terrible i potser meravellosa),
a l’abast de la mà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s