Fase 304 / Música

L’hora més freda

El projecte que us vull presentar avui és bastant especial, ja que és una combinació de dues de les meves disciplines artístiques preferides: la música i la poesia. Si, a més, tenim en compte que sorgeix a partir d’un treball per a una assignatura de l’ESMUC, que tant música com poesia són de creació pròpia, i que els intèrprets són bons amics i companys del treball, encara resulta més emocionant el resultat obtingut.

La idea principal va ser unir diferents arts per a arribar a un producte de màxima proximitat, creat exclusivament per nosaltres (jo em vaig encarregar de la poesia i la música, i els meus companys de la interpretació d’aquestes i del suport visual), i amb una forta càrrega social i política però sense descuidar el to poètic.

El procés per a muntar aquesta obra va ser el següent: primer de tot vam triar el tema, que va ser el de la Guerra de Síria i la postura hipòcrita dels governs del món occidental envers aquest conflicte (i envers la gran majoria dels conflictes existents al món). Després vam escriure una poesia, que detallaré a continuació, amb una forta càrrega simbòlica i referències a la guerra, la mort, la immobilitat dels països rics i la hipocresia dels seus governs. Després, vam composar la música, una petita peça d’uns tres minuts de duració, on s’inseria la poesia recitada i que contenia molts elements d’aquesta però transformats en música: el paisatge fred descrit en el poema es representa mitjançant els colors també freds del registre agut del violí i el vibràfon, la guerra es pot sentir en els ritmes dels bongos (simulant trets de metralladores) i els tocs militars de la caixa, o l’obstinat final del bombo, extret de la Dansa de la Mort de Verges, que reforça les últimes paraules del poema. Finalment, vam triar algunes imatges per a què servissin de suport visual durant la interpretació de l’obra, però desgraciadament no es veuen al vídeo. Les imatges eren bastant dures, ambientades en guerres i en el Pròxim Orient, per a realment aconseguir colpir l’espectador, a qui potser només amb el text i la música l’obra li hagués semblat quelcom massa ambigu.

La poesia diu així:

L’hora més freda.
L’estrella brilla despietada
sobre els mortals.
Sobre els morts.
Sobre la mortalla.
Sobre els mortífers botxins,
qui no són botxins
sinó altres mortals.
I l’estrella només brilla.
I l’estrella només observa.

Déus que no cauen.
Però paraules.
Paraules de progrés.
Paraules de futur.
Paraules de fum.
Paraules. Només paraules.

I fred.
Fred de terror.
Fred de mort.
I mort. I mort. I mort.

El poema juga tant amb elements simbòlics com amb atmosferes suggerents. Per exemple, en el primer paràgraf, la importància de les paraules fred i mort ens situen en un lloc hostil, desemparat; però, a la vegada també hi ha referències més concretes: l’estrella representa el món occidental, i més explícitament Europa; els mortals són els habitants d’arreu, aquells que no participen de la política mundial; els botxins són els que, segons la versió oficial, amenacen les vides dels mortals, és a dir, els soldats islamistes; i els déus són els que mouen els fils de la política mundial i controlen tant mortals com botxins. A partir del coneixement d’aquests símbols, el poema esdevé bastant més comprensible.

Pel que fa a la música, com ja he dit, intenta transformar les sensacions produïdes per les paraules del poema en les mateixes però causades pels sons, ja sigui mitjançant associacions d’idees a partir de certs codis preestablerts o per connexions merament sensitives: per exemple, quan es comença a recitar el poema sonen tocs de campana, cinc concretament, per a associar-ho a les paraules l’hora més freda, quan diu paraules de fum el so del plat suspès es difumina, o quan parla, al final, de fred i terror, el violí fa un so que recorda al petar de dents produït per aquestes dues sensacions.

Podeu escoltar la gravació de l’obra completa (sense el suport visual) en el següent vídeo del YouTube, interpretada pels meus companys de treball i amics Marina Sala i Pau Montané. Espero que us agradi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s