Fase 304 / Relats

Invertint la vida

Va començar a treballar en una feina a jornada parcial, quatre hores al dia de dilluns a divendres. Tenia una paga mensual de prop de sis-cents euros i estava estudiant un grau universitari. Vivia a casa els pares, en una família sense problemes per arribar a final de mes, de manera que els ingressos que tenia li donaven moltes opcions. Al principi estava molt content amb la vida que portava i la veia com un pas intermedi per assolir una feina a jornada completa més ben pagada i poder independitzar-se de casa. Però el gran volum de diners que movia, en comparació amb la resta de la seva curta vida, i la fatiga mental que arrossegava, van obrir-li les portes a un consum desmesurat desconegut fins aleshores que mai el satisfeia prou…

De dilluns a divendres la monotonia rutinària era una constant que va anar fent els dies avorrits i pesats. Cada dia arribava cansat a casa després d’una dura jornada estudiantil i laboral, sense cap ganes de llegir, parlar amb els pares o realitzar algun dels projectes que tenia pendents des de feia mesos, com aprendre a tocar la guitarra. Només tenia ganes de picar-se en ment una mica de vídeos virals de Facebook, sessions de youtubers, videoclips de trappers, caceres de Pokémon GO i sensacionalisme mediàtic de la pantalla LCD del menjador. De vegades també mirava els programes del Pedrerol, Deportes Cuatro o les tertúlies polítiques dels Matins de TV3, cosa que el permetia ser un gran entès de l’actualitat polític-esportiva i seguir connectat amb el món. Amb aquest panorama, els caps de setmana li servien de pausa mental. Va trobar en ells la via d’escapament de la rutina hegemònica de la setmana, convertint-los en una nova rutina contrahegemònica, gràcies a les possibilitats que li garantia la seva nòmina.

Durant les primeres setmanes de feina va començar a passar els dissabtes a les terrasses de la via pública, ben acompanyat prenent uns cafès i uns croissants per esmorzar o uns gintònics després de dinar. Contemplava unes vistes urbanites assolellades que fotografiava i penjava a l’Instagram acompanyades de cites de Paulo Coelho, per tenir al dia els seus seguidors i seguir projectant la imatge fictícia d’una identitat que desitjava. Veient que tenia un sou suficient per permetre’s mantenir el ritme de vida de les seves companyies que consumien serveis de més valor, ràpidament va anar adaptant-s’hi. Cada divendres i cada dissabte a la nit socialitzava al voltant de copes i més copes que li servien per un bon preu als bars i discoteques. Fins i tot podia ensumar una mica de neu de tant en tant, en un ambient menys estigmatitzador que el capó del seu cotxe, com és la discoteca. Podia sopar fora cada cap de setmana, amb la comoditat que ofereix el servei de restauració. Ben aviat va estar totalment acostumat a la nova vida: va passar de menjar kebabs a menjar menús, de mirar el Barça per ArenaVision a mirar-lo pel Yomvi, de fumar tabac de cargolar a fumar Marlboro, de beure llaunes a beure mitjanes i de beure Gin Giró a beure Tanqueray.

Però també va descobrir nous paradisos sensorials accessibles al costat de casa amb la seva targeta de cartró de color vermell. Olorava la roba, tocava tots els tipus de teixits i fins i tot, un cop va masturbar-se a l’emprovador mentre mirava al mirall com li quedava l’americana que s’havia emprovat. Va començar renovant-se l’armari i va acabar anant cada setmana a veure la nova col·lecció de la temporada. Durant un temps li van encantar els pantalons de colors vius, les jaquetes amb caputxa de pèl i les New Balance; després els «pitillos» que deixaven els turmells descoberts, les bomber i les Adidas. Els centres comercials li oferien la possibilitat de passar el dissabte de compres, al cinema, a les màquines recreatives, prenent unes cerveses, menjant unes tapes, etc. El seu salari feia realitat aquesta possibilitat.

Al final, amb tants vicis, no s’ho podia permetre tot. S’havia de desenganxar o ingressar més diners. L’única possibilitat era la segona així que l’ànsia per treballar més es va anar apoderant de la seva ment. Necessitava treballar per poder viure una vida digna i consumir els seus capricis, que voluntàriament havia escollit entre el ventall que li oferia el lliure mercat de la Rambla. Havia sortit un iPhone nou i una nova entrega del videojoc Call of Duty que necessitava per viure amb un mínim de condicions dignes. En un futur serien molt necessaris una tele, una estada a Magaluf i un cotxe.

Com que no li podien oferir jornada completa a la feina on treballava, va decidir tirar el currículum a grans multinacionals que oferien llocs de treball. Al final va acceptar treballar a un establiment de menjar ràpid en unes condicions força dures i per un salari baix, però suficient per augmentar els seus ingressos. Amb la nova feina, arribaria encara més cremat de la setmana al divendres, i podria drogar-se més i amb més ganes a la discoteca nova que obririen, on sonaria la millor música -perquè seria la més escoltada- i podria lluir la seva nova vestimenta d’Inditex adquirida a un preu suculentament assequible. La seva imatge i els seus béns materials serien la garantia perfecta per triomfar en el terreny sexual també. Podria anar a Opium enlloc de Sotavento i podria beure Gin Mare enlloc de Tanqueray. Tindria la llibertat per escollir consumir el millor producte. Invertir el seu temps lliure a treballar més li proporcionaria uns diners que el farien lliure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s