La Vila

Vilanova inacabada

Joan López, Aleu Pons i Guillem Serra

A Vilanova i la Geltrú hi ha esquelets més enllà del cementiri. No s’espantin. Ploren, sols i desemparats, preguntant-se per què els van posar allà. Si bé quan van aparèixer eren temps de vaques grasses, ara han quedat completament despullats. Morts vivents. Edificis sense acabar com els de l’Eixample de Mar, illes parcel·lades de cases per construir com a la zona del Llimonet, o discontinuïtats com un dels trams de la Rambla Arnau de Vilanova són alguns dels indrets que s’immortalitzen en aquest projecte fotogràfic.

Vilanova inacabada es tracta d’una iniciativa que va néixer l’estiu passat amb l’objectiu de mostrar les llacunes i els buits urbanístics però també els fantasmes i els monstres que habiten la ciutat de Vilanova i la Geltrú; fills il·lustres de la bombolla immobiliària i una gestió publicoprivada més que qüestionable. Abans, però, convé que rebobinem una mica per veure d’on venim, on som i cap on anem, tot i que això últim, malauradament, no ho sabrem ni al final d’aquestes ratlles.

Durant els últims 35 anys, Vilanova i la Geltrú ha tingut dos Plans Generals d’Ordenació Urbana –un del 1981 i un altre del 2001, amb posteriors modificacions puntuals– que han establert el marc normatiu sobre el qual s’ha articulat el creixement urbanístic de la ciutat. En aquest reportatge fotogràfic no ens fem ressò d’urbanitzacions il·legals, ni tampoc d’irregularitats en matèria urbanística. Se suposa que legalment el que s’ha fet es podia fer; parlem d’indrets catalogats com a sòl urbà o urbanitzable.

La revisió de l’any 2001 ja preveia “concretar els creixements urbans a les àrees de Sant Jordi, l’Eixample Nord i l’Ortoll, especialment1. Algunes de les fotografies són preses, precisament, als edificis que s’han fet en aquesta zona del Sant Jordi, antigament un espai ple de sínies. L’Eixample Nord és un dels altres drames urbanístics de la ciutat, la nostra hipoteca particular després de la nefasta gestió del cas Platja Llarga. I pel que fa a l’Ortoll, finalment sembla que els cants de sirenes que apuntaven l’enllaç del Zamenhof amb el passeig marítim, per ara, s’han adormit.

Per tant, amb aquesta mostra volem posar en qüestió la següent afirmació: “Vilanova i la Geltrú és una ciutat que té entre els seus punts forts el fet que s’ha desenvolupat de forma bastant harmònica i equilibrada al llarg dels darrers anys, amb una clara idea de ciutat i del paper que ha de tenir l’urbanisme en aquesta”2. Segur? De Calafell, com el continu urbà que arriba fins aquesta població.

No volem ser derrotistes, ni catastrofistes, ni tan sols ens volem menjar a ningú. No parlem de partits, ni de persones. Només volem que algú ajudi els pobres esquelets. Ploren, se senten sols i desemparats, com els de l’Eixample de Mar, un altre dels projectes urbanístics més ambiciosos que afrontava la ciutat. Sols i desemparats com les parcel·lacions del Llimonet que es van fer amb l’esperança de construir-hi pisos, cases, comerços; per créixer, és clar.

Però ara mateix, què n’hem de fer de tot això? D’acord, no cal que ens posem melodramàtics. Esperem que el sector del totxo repunti i, després, a atorgar llicències a dojo, perquè la llicència és la mare de la ciència urbanista. I qui dia passa, any empeny. Mentrestant, poden anar a fer un parell de fotos artístiques i penjar-les a l’Instagram. O serà millor que anem al fantàstic cinema que tenim, a veure quina pel·li fan…


El fotoreportatge Vilanova inacabada consta de 73 fotografies en color que mostren un seguit d’infraestructures -públiques i privades- sense acabar de construir i/o en desús de Vilanova i la Geltrú, repartides en sis barris o zones: el Llimonet, l’Aragai, la Collada-Fondo Somella, el Barri de Mar, l’Eixample de Mar i el Sant Jordi.

El Llimonet

El topònim del Llimonet prové del carrer amb aquesta denominació, nom que l’agafa del torrent, el qual l’havia adoptat, alhora, de la sínia que hi havia al costat. El sector del Llimonet està format pels vials i espais inclosos entre la carretera de Vilafranca del Penedès, pel cantó de llevant, i el torrent d’en Frederic, per la part de ponent. Quan se’n va traçar la urbanització, l’any 1993, el projecte portava el nom de Puig Falcó, denominació majoritàriament rebutjada que canvià per l’actual l’any següent3.

Places, carril bici, rambla, parcel·les abandonades…i solitud. Una gran i moderna infraestructura urbana pública situada en un barri fantasma, sense habitatges ni ciutadans que la utilitzin. Potser aquests recursos foren més útils en nuclis de població…

L’Aragai

Delimitem aquest barri entre la ronda Ibèrica al nord, la rambla Arnau de Vilanova a l’est (enlloc de l’avinguda dels Pardals com descriu l’Ajuntament), la plaça dels Ocells i la ronda d’Amèrica a l’oest i l’avinguda de l’Aragai al sud.

També anomenat “Tenis”, ens trobem davant d’un barri exclusivament residencial, amb zones d’habitatges unifamiliars grans de cert luxe. Veiem infraestructures en desús i parcel·les abandonades com en el Llimonet.

Subministrar i instal·lar 21 contenidors soterrats costa 231.000 € (Ajuntament de Viladecans, 2015)4

La Collada – Fondo Somella

Aquesta zona la formen els barris de la Collada – els Sis Camins i el Fondo Somella, que abracen una extensió delimitada entre la ronda d’Amèrica i la ronda Ibèrica, l’avinguda del Riu de Foix i el carrer de la Talaia, el carrer de l’Agricultura, la carretera del Foix i el carrer del Doctor Zamenhof.

Es tracta d’una zona majoritàriament residencial que gairebé comunica amb Cubelles, amb moltes cases unifamiliars, parcel·les buides en venda, solars abandonats, carrers inacabats, etc.

Barri de Mar

El Barri de Mar està comprès per la rambla de Josep Antoni Vidal, la plaça de Gumà i Ferran, la rambla de Josep Tomàs Ventosa i la rambla de l’Exposició i colònia de Sant Rafael al nord; per la colònia de Sant Rafael fins al límit de la platja de la Farola a l’est; per la rambla de Lluís Companys, el carrer de l’Arquitecte Gaudí, el parc de Gumà i Ferran, el carrer de Soler i Morell i el carrer del Parlament a l’oest; i pel port de Vilanova i la Geltrú i la platja de la Farola al sud.

Tot i ser un barri més poblat i de més antiguitat, també s’hi poden veure conseqüències d’una mala planificació urbanística.

Aquesta gran extensió inclou la zona particular de l’Eixample de Mar, la qual tractem a continuació.

Eixample de Mar

El projecte de l’Eixample de Mar neix a finals dels anys noranta, en l’última època expansiva, carregat d’optimisme i amb ganes d’actualitzar la ciutat. En els anys següents la població va augmentar ràpidament; atreta per la seva proximitat amb Barcelona, per la millora de les comunicacions i uns preus més assequibles, va superar els 65.000 habitants. Des de 1996 fins al 2011 la població va augmentar de 47.979 a 66.905 habitants. Actualment, a l’any 2016, la població de Vilanova s’ha estancat en 65.972 habitants5.

En aquesta zona ens trobem amb un centenar de pisos inacabats, repartits en tres esquelets d’edificis a mig fer. Garraf Mediterrània (posteriorment Grup Qualitat), promotora de l’Eixample de Mar, es va veure abocada el 2009 a aturar les obres de dos grans edificis inacabats, anomenats Teseo i Aurora. Estan situats entre el carrer de Pere Jacas i la plaça de Josep Tarradellas, a l’interior de la promoció. Del primer, ubicat més a l’est, només es va fer l’estructura. Al seu costat, l’edifici Dèdal també està aturat. L’exdirector general del Grup Qualitat, el vilanoví Eduard Brull, va arribar a manifestar que l’Eixample de Mar va ser una de les operacions més emblemàtiques del mercat català. La crisi econòmica, però, els va agafar de ple. Els primers pisos de l’Eixample de Mar es van posar a la venda el 2004. El projecte sencer consta de 10 hectàrees, amb més de 1.000 habitatges previstos, un parc públic de 30.000 m2 i una inversió total prevista de prop de 200 milions d’euros6.

La propietat dels edificis ha anat canviant els darrers anys; havien estat propietat de Catalunya Caixa, Caixa Bank i el BBVA. Finalment, tots els edificis a mig construir van acabar primer en mans de la SAREB (Banc dolent) i, posteriorment, a un únic fons d’inversió nord-americà, el Castlelake6.

El fons d’inversió titular de l’Eixample de Mar ha buscat aliats al territori per completar l’operació immobiliària i ha cedit l’explotació a una empresa promotora catalana de nova creació: Aedas Homes. En primera instància, la promotora s’estaria plantejant només acabar els edificis, després de certificar totes les estructures i, a llarg termini, completar el sector. Ja s’han iniciat els tràmits municipals que han de permetre reprendre les obres, ja que les llicències municipals donades expiren a finals de 20166.

La construcció del forat per posar els contenidors costa uns 6.000 euros. Aquí cal afegir uns 6.000 euros que costa cada mecanisme per pujar i baixar els contenidors. Per tant, una àrea de tres contenidors soterrats pot sortir per uns 24.000 euros. En canvi, si no se soterren només hi ha el cost del contenidor, uns 600 euros7

Sant Jordi

Per últim, definim una petita zona al voltant de l’escola Sant Jordi, delimitada per la C-246a (carretera Vella), la ronda d’Europa, la ronda Ibèrica i la divisòria que dibuixen el carrer de les Sínies, el carrer de la Creu, el carrer del Tigre i la plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers.

En aquesta zona podem observar una barreja de noves edificacions, obres sense acabar de construir, solars en desús i en venda i noves infraestructures en construcció. Sens dubte es tracta d’una zona urbanitzada més ben aprofitada que zones com el Llimonet o l’Eixample de Mar, però segurament tan mal planificada com aquestes.

Fonts

1. Revisió del pla general d’ordenació (2001). http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=84656&fromPage=load [en línia] 28/12/16

2. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (octubre 2010). Un model d’urbanisme per a un model de ciutat [en línia] 28/12/16

3. Carbonell i Virella, Vicenç; Castells i Urgellès, Alfred; Sabater i Navarro, Josep Maria. Els Carrers de Vilanova i la Geltrú 8 (2006). http://www.vilanova.cat/doc/doc_20208106_1.pdf [en línia] 28/12/2016

4. CIDO (2015). Subministrament i instal·lació de 21 contenidors soterrats per a la gestió de residus municipals del municipi [en línia] 28/12/2016

5. IDESCAT (2016). http://www.idescat.cat/emex/?id=083073&lang=es [en línia] 28/12/2016

6. Diari de Vilanova: DVDigital (2016). http://www.diaridevilanova.cat/noticia/3490&passaact=830816049998ec4847db6ec223d2a40c&renovaportada=1
http://www.diaridevilanova.cat/noticia/4049&passaact=b0531474032e7c180ce8a4db20526877&renovaportada=1?platform=hootsuite
[en línia] 29/12/2016

7. El 9 Nou (2011). http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-consorci-de-residus-questiona-la-idoneitat-dels-contenidors-soterrats-perque-son-mes-cars-de-mantenir/ [en línia] 28/12/2016

8. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (2016). Descripció dels barris [en línia] 28/12/2016

One thought on “Vilanova inacabada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s