(Re)acció / Societat

Les TIC i la reducció de les desigualtats

I. Les desigualtats al món

Que el món en el què vivim és una constant d’injustícies i desigualtats socials, laborals, ètniques, de gènere, i un llarg etcètera és un fet objectiu i contrastat. I que la majoria acaben desembocant en desigualtats econòmiques, també. En aquest article es pretén abordar el paper que poden jugar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les anomenades TIC (o ICT en anglès), en la reducció d’aquestes desigualtats. Per fer-ho, i per definir l’abast del camp d’estudi, s’han interpretat les pautes i objectius de la desena meta de la Divisió per al Desenvolupament Sostenible (DSD). Segons aquesta, les desigualtats les quals les TIC poden contribuir a reduir són bàsicament aquelles de caire econòmic.

El paper de les TIC en les desigualtats econòmiques és conseqüència de la seva actuació en altres àmbits

Primer de tot cal tenir en compte que, tot i parlar de desigualtats econòmiques entre persones i entre societats, aquestes diferències no només tenen a veure amb el país al qual hàgim nascut o la classe social a la què pertanyem. Les desigualtats econòmiques també són causa i/o producte de factors socioculturals d’índole molt diversa, com el racisme, el classisme o el masclisme, que poden estar molt arrelats a la societat i la seva solució total des de l’arrel sobrepassa els objectius d’aquesta presentació. Per tant, tenint en compte tot això i interpretant la desena meta de la DSD, el paper de les TIC en les desigualtats econòmiques és sempre conseqüència de la seva actuació en altres àmbits, ja que repartir la riquesa o augmentar els sous no depèn directament de la tecnologia.

En segon lloc, cal remarcar la principal distinció que es fa entre les desigualtats econòmiques: aquelles que es produeixen dins d’una mateixa societat (país, territori, regió o estat) i aquelles que es produeixen entre diferents societats. És clar que les primeres han augmentat darrerament, sobretot després de la crisi econòmica del 2008, com així ho denuncia Oxfam a l’informe Una economia al servei de l’1%: “només 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial” [1]. Que les desigualtats entre diferents països hagin augmentat ja no està tan clar, partint del fet que fa segles que es produeixen colonitzacions i espolis de grans imperis sobre poblacions i territoris. De fet, amb l’economia emergent de països “en vies de desenvolupament” com l’Índia o la Xina, les desigualtats globals semblen reduir-se. Ara bé, la situació econòmica a l’Amèrica Llatina o sobretot a l’Àfrica dista molt de l’Europa central o els Estats Units, per exemple.

Reduir desigualtats és actuar econòmicament i tecnològica, que, al cap i a la fi, també és actuar políticament

I per últim, no s’ha de descuidar fer un enfocament polític de la problemàtica. És estrictament necessari ressituar el posicionament que està adoptant la política si es vol almenys intentar començar a solucionar les desigualtats econòmiques. De fet, quan es parla d’economia s’ha de parlar de política, perquè l’economia, igual que la tecnologia, mai és neutral i sempre va de la mà de legislacions o situacions que la deixen operar d’una manera o d’una altra. Això no significa que els canvis s’hagin de desenvolupar sempre des de les institucions i la legislació, de dalt cap a baix, sinó que serà indispensable també la pressió social per fer arribar les demandes de la gent als seus organismes governamentals. Per tant, reduir desigualtats és actuar econòmicament i tecnològica, que, al cap i a la fi, també és actuar políticament.

II. Division for Sustainable Development [2]

La Division for Sustainable Development (DSD) té com objectiu la proporció de lideratge i la catalització de l’acció en la promoció i coordinació de l’aplicació dels objectius de desenvolupament acordats internacionalment, inclosos els disset Sustainable Development Goals (SDGs). Entre d’altres mandats, alberga el secretariat per al Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre el Desenvolupament Sostenible (HLPF), la plataforma central del sistema de l’Organització de les Nacions Unides per al seguiment i la revisió del Programa per al Desenvolupament Sostenible de 2030, aprovada pels caps d’Estat i els governs el setembre del 2015. El Programa de 2030 és un nou pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat, amb 17 metes (SDGs) i 169 objectius associats.

La desena meta (Goal 10) de la Divisió de Desenvolupament Sostenible (DSD) és la de reduir les desigualtats dins dels països i entre ells. Està formada per deu objectius que es poden resumir en l’augment dels ingressos dels sectors més pobres de les poblacions, l’augment del PIB corresponent a la part del treball, la garantia de l’aplicació de polítiques d’igualtat d’oportunitats no discriminatòries, l’aplicació de polítiques favorables a la representació internacional dels “països subdesenvolupats”, la reducció dels costos de transaccions de remeses, la reducció dels costos d’importacions i exportacions per als països més pobres i la facilitació d’una migració ordenada, segura, regular i responsable (consultar els Goal 10 targets aquí).

Al meu parer, tots aquests objectius no són més que retòrica ambigua i gens ambiciosa, necessària però clarament insuficient. Vistos els precedents duts a terme per l’ONU en termes de sostenibilitat mediambiental (el 1997 amb el Protocol de Kyoto i el 2015 amb l’Acord de París), tenint en compte la crisi ecològica actual, no podem seguir confiant en organismes dependents de l’ONU tan poc eficaços si també volem ser sostenibles socialment. Crec que cal ser molt més contundents i exigir fites més justes i valentes per revertir la situació de desigualtat, i per tant injusta, actual. Ara bé, s’ha de ser conscients de les dificultats d’aconseguir-ho dins d’un marc econòmic liberal globalitzat, on els poders polítics i econòmics (presents també a l’ONU) no tenen ni tindran la voluntat d’aconseguir un desenvolupament sostenible a costa dels seus interessos econòmics.

III. Les TIC poden contribuir a reduir les desigualtats?

Tot seguit es presenten resumidament algunes dades i opinions i anàlisis d’experts en matèria de Tecnologies d’Informació i Comunicació per la seva aplicació per al desenvolupament social i la reducció de les desigualtats. S’ha intentat fer una petita selecció dels més representatius, intentant reflectir un contrast i diversitat d’opinions.

Segons Wayan Vota [3], emprenedor de desenvolupament digital i pioner en la utilització de noves tecnologies per al desenvolupament social i econòmic, col·laborador d’ICTworks i cofundador de FHI 360 entre d’altres, les tecnologies de la informació i la comunicació poden millorar la vida de les persones més empobrides [3].

Kentaro Toyama: “Si la mà invisible d’Adam Smith estimula el creixement econòmic, també ho fa amb els carteristes del poble”

Un anàlisi del FMI (Rising Income Inequality: Technology, or Trade and Financial Globalization?, 2008) revelava que la desigualtat d’ingressos va augmentar en la majoria dels 51 països analitzats, i que el procés tecnològic va tenir un impacte més significatiu per reduir-les que no pas la globalització financera [4]. Que un organisme com el FMI reconegui almenys una falta d’eficàcia en les seves polítiques reforça el suggeriment de Kentaro Toyama: “Si la mà invisible d’Adam Smith estimula el creixement econòmic, també ho fa amb els carteristes del poble” [3]. Tot i això, aquest informe pot ser vist des d’un altre punt de vista: partint del fet que la globalització financera no té l’objectiu de reduir les desigualtats d’ingressos, no és tan significatiu que les TIC tinguin un impacte més significatiu que aquesta en reduir-les.

Segons Robert Pepper i John Garrity (ICTs, Income Inequality, and Ensuring Inclusive Growth, capítol de Global Information Technology Report), de Cisco, hi ha quatre mecanismes principals que determinen el procés pel qual les TIC contribueixen al creixement macroeconòmic a l’afectar entrades pel creixement del PIB [3]:

  • Les TIC contribueixen al PIB directament a través de la producció de béns i serveis TIC així com a través de continus avenços en sectors productors de TIC.
  • Les TIC contribueixen al creixement total de la productivitat a través de la reorganització de les maneres com són creats i distribuïts els béns i serveis.
  • Les indústries TIC generen efectes positius en l’ocupació.
  • L’increment d’aplicacions TIC (intensificació del capital) condueix a un augment de la productivitat laboral.

Ara bé, per aconseguir que aquestes quatre contribucions resultin a favor de la població que està a la base de la piràmide econòmica (els més pobres), Pepper i Garrity proposen acabar amb la disparitat en l’ús de les TIC i ofereixen cinc accions polítiques:

  • Centrar els recursos públics i els incentius per a construir l’accés a Internet de banda ampla a les comunitats rurals i sub-ateses.
  • Connectar les escoles i les biblioteques al servei d’Internet de banda ampla i assegurar una àmplia connectivitat dins les escoles.
  • Eliminar l’excés d’impostos sobre els dispositius i l’accés, i considerar els subsidis específics per a certes poblacions.
  • Desenvolupar plans robustos i programes de formació en TIC.
  • Centrar-se en acabar amb l’escletxa de gènere a les TIC.

El progrés social depèn de canvis humans que els aparells electrònics no ens poden proporcionar

Una visió més crítica és la de Kentaro Toyama, premiat científic de computació, professor associat d’informació comunitària a la University of Michigan School of Information i membre del Centre Dalai Lama per l’Ètica i Valors transformadors al MIT, aposta al llibre Geek Heresy: Rescuing Social Change from the Cult of Technology (2015) per la màxima que la tecnologia magnifica la voluntat humana, arribant a la conclusió que, tot i l’actual i sorprenent era de la tecnologia, el progrés social depèn de canvis humans que els aparells electrònics no ens poden proporcionar [5]. Toyama, per altra banda, també ens parla de la falta de coneixements dels països subdesenvolupats per la utilització de certes tecnologies, del fracàs de les aplicacions per a mòbils destinades a difondre les pràctiques higièniques a Àfrica per millorar la salut, i del sentit d’esperar que la tecnologia solucioni els problemes de desigualtat i pobresa creixent que fins ara, tot i les grans innovacions, no ha pogut resoldre. En resum, en aquest llibre trobem una cura contra la retòrica maníaca d’utopistes digitals i una revigorització amb una visió profundament centrada en la gent i el canvi social.

Una altra investigació que posa en qüestió la contribució en la reducció de les desigualtats per part de les TIC és el paper Global Income Distribution: From the Fall of the Berlin Wall to the Great Recession (2013) de Christoph Lakner et al., que tot i comprovar la caiguda de la desigualtat global d’ingrés entre països -des d’un coeficient GNI de 72,2 l’any 1988 fins a 70,5 el 2008- conclou que aquesta disminució global de la desigualtat oculta augments de desigualtat d’ingrés dins dels propis països [6].

Per últim, cal posar en relleu la tesi i les conclusions del llibre Race Against the Machine (2011), d’Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee, que tracta la interacció de les tecnologies digitals i l’ocupació, causants d’un gran canvi irreversible en l’organització de les empreses, el significat de la feina i la manera com es crea el valor i com l’economia el distribueix [7]. Aquest anàlisi posa èmfasi en la presència de noves tecnologies en la reestructuració de moltes empreses després de la recessió del 2008, i els atribueix la responsabilitat de la creixent desocupació. Tot i l’aparent creixement de llocs de treball, el ritme amb què augmenta l’ús i l’avenç de les tecnologies és molt més gran. Segons escriuen els autors, les tecnologies digitals avançades estan fent que la gent sigui més innovadora, productiva i rica, però potencialment a costa d’augmentar la desigualtat i la riquesa a la societat [7].

IV. Opinió i conclusions

Es podrien posar centenars d’exemples, i explicar-los detingudament, d’iniciatives i projectes ICT4D (Information and Communication Technologies for Development) -vegeu ICTworks– que han funcionat i obtingut els resultats esperats en favor d’un desenvolupament sostenible. Per tant, podem afirmar que la resposta a la pregunta del punt III és rotundament sí. Ara bé, després de tot el que hem vist, cal també preguntar-se: Les TIC poden contribuir més i millor en la reducció de les desigualtats? o Les TIC poden contribuir a augmentar les desigualtats?

Així doncs, sembla clar que l’acció de les TIC als països més pobres és present en l’actualitat de forma notable, amb més o menys eficàcia, però no són tan obvis els projectes TIC de reducció de desigualtats als “països desenvolupats” que, com s’ha vist, presenten igualment una desigualtat creixent d’ingressos entre la seva població. Sense deixar de banda aquelles iniciatives que ja s’estan duen a terme en països molt necessitats, també és necessària l’acció en poblacions més riques que pateixen igualment desigualtats econòmiques importants, tot i tenir a la seva disposició les tecnologies més avançades de la història de la humanitat.

El model actual hegemònic de producció i consum de les tecnologies no és sostenible

També s’ha d’incidir en el fet que, tal com explica Toyama, no s’ha de creure en la supremacia de les tecnologies per canviar el món, però tampoc condemnar-les. Si bé és cert que poden ser, i en part han sigut, un motor amb molt potencial d’ajuda en la transformació social, s’ha de tenir present que només són una eina més a la disposició de la voluntat humana, i és responsabilitat de tots -dels que tenen poder més que no pas dels que no en tenen- utilitzar-les en favor del progrés humà i el desenvolupament sostenible, és a dir, en favor de la reducció de les desigualtats al món. És per això que aquestes iniciatives TIC han d’anar acompanyades de polítiques valentes, de conscienciació de la població i del respecte per altres formes d’ajuda per a la transformació social, així com del respecte pel medi ambient, les diferents realitats geogràfiques, socials, polítiques i culturals. Per tant, en vistes de l’imminent declivi que causarà la crisi ecològica -causada en part pel mal ús de les tecnologies-, encara que el debat sobre la contribució positiva o negativa de les TIC en la reducció de les desigualtats o l’ús que se’n fa pel benefici col·lectiu segueixi obert, s’ha de tenir molt present que el model actual hegemònic de producció i consum de les tecnologies no és sostenible.

Referències

[1] Directe.cat. 2017. Oxfam denuncia que 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial. http://www.directe.cat/acn/700575/oxfam-denuncia-que-62-persones-posseeixen-la-mateixa-riquesa-que-la-meitat-de-la-poblacio–21 [en línia]

[2] Sustainable Development Goal 10. 2016. Progress of Goal 10 https://sustainabledevelopment.un.org/sdg10 [en línia]

[3] ICTworks. 2015. Is ICT4D Dooming Poor People to Greater Income Inequality? http://www.ictworks.org/2015/07/15/is-ict4d-dooming-poor-people-to-greater-income-inequality/ [en línia]

[4] Jaumotte, Florence ; Lall, Subir ; Papageorgiou, Chris. 2008. Rising Income Inequality: Technology, or Trade and Financial Globalization? https://www.imf.org/external/pubs/cat/longres.aspx?sk=22170.0 [en línia]

[5] Toyama, Kentaro. 2015. Geek Heresy: Rescuing Social Change from the Cult of Technology. Amazon. https://www.amazon.com/gp/product/161039528X/ref=as_li_tl?ie=UTF 8&camp=1789&creative=390957&creativeASIN=161039528X&linkCode=as2&tag=bellybuttonwi-20&linkId=HA7NZBXBU4AOCFFV [en línia]

[6] Lakner, Christoph; Milanovic, Branko. 2013. Global Income Distribution: From the Fall of the Berlin Wall to the Great Recession. Policy Research Working Paper; No. 6719. World Bank, Washington, DC. © World Bank. https://openknowledge.worldbank.org/handle/10986/16935 License: CC BY 3.0 IGO. [en línia]

[7] Wikipedia. 2016. Race Against the Machine. https://en.wikipedia.org/wiki/Race_Against_the_Machine [en línia]

*Adaptació de l’article Les TIC i la reducció de les desigualtats, presentat al seminari ICT4D-Tecnologies per al desenvolupament sostenible el gener de 2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s