(Re)acció / Esports

Eibar, una alternativa al futbol modern

Cada cop estem més acostumats a un futbol dominat per magnats, xeics i grans empreses que s’apoderen de clubs, tant d’històrics com d’humils, malbaratant milions fitxant grans estrelles per xifres astronòmiques i creant infraestructures faraòniques per afavorir el desenvolupament d’aquest esport. Grans bancs i companyies multinacionals transformen a poc a poc el que va començar sent fa uns 150 anys a Anglaterra un simple joc en un dels negocis més lucratius del món. Però encara és possible trobar algunes poques excepcions. Equips com la Sociedad Deportiva Eibar (SD Eibar), que no semblen tenir cabuda al futbol modern d’avui dia, existeixen per demostrar-nos que aquest esport no viu només dels diners.

Si no fos pel futbol, probablement aquesta petita ciutat basca amb prou feines seria coneguda. No obstant el modest club que representa la vila guipuscoana ha aconseguit fer-se un lloc en la que s’autodenomina com “la millor lliga del món”, situant Eibar a tots els mapes i fent-la coneguda per aficionats a l’esport rei d’arreu del planeta.

Ubicada de forma pràcticament equidistant a les tres capitals provincials de la Comunitat Autònoma Basca, Eibar és una població industrial que no arriba als 30.000 habitants, la història de la qual ha anat lligada a les nombroses factories i tallers que ha albergat. La ciutat va ser durant molt de temps un important centre de fabricació d’armes, no en va se la coneix com “ciutat armera”. La Primera Guerra Mundial va suposar un gran auge per Eibar, però la fi de la Gran Guerra va significar el declivi d’aquest sector. Tot i això, la diversificació va permetre a la ciutat continuar prosperant; la fabricació de màquines de costura (Alfa) i de bicicletes (Orbea, BH) entre d’altres van permetre a la ciutat seguir desenvolupant-se, convertint-se en un pol d’atracció per immigrants provinents sobretot del nord d’Espanya i creixent fins més no poder, per les empinades vessants de l’abrupta vall on queda tancada la vila.

El tarannà industrial d’aquesta ciutat explica que hagi estat bressol de nombrosos moviments obrers, així com un dels principals feus socialistes al País Basc. Cal destacar que Eibar va ser un dels tres municipis on es va proclamar la II República el 13 d’abril de 1931, un dia abans que a la resta del país, sent l’ajuntament d’Eibar el primer lloc on va onejar la bandera tricolor republicana.

El futbol va aparèixer aquí durant la primera dècada del segle passat gràcies a petits clubs que no acabaven d’arrelar i al cap de pocs anys desapareixien. Va ser el 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil, quan dos d’aquests clubs van decidir unir les seves forces per crear l’actual Sociedad Deportiva Eibar. Inspirat en els colors vermell i blanc de l’Atlètic de Bilbao, aquest nou club va començar a militar a les categories regionals, tot i que aviat adoptaria els colors blaugranes gràcies a una cessió d’equipaments per part del Futbol Club Barcelona. L’equip no trigaria en professionalitzar-se, convertint-se a partir de mitjans dels cinquanta en un clàssic de segona i tercera divisió. A la temporada 2013-2014, després d’aconseguir un ascens a segona des de la categoria de bronze, tot i marcar-se la permanència com a objectiu de la temporada, l’equip armer va sorprendre tothom amb una espectacular segona volta que els va conduir directament a primera divisió per primera vegada a la història.

16837766_10210521639230507_1010119464_n

Jugadors i afició celebren l’ascens a primera pels carrers de la ciutat

Avui l’Eibar ja va per la seva tercera campanya consecutiva de La Liga. Malgrat que durant el seu primer any va aconseguir la permanència gràcies al descens administratiu de l’Elche CF, a la darrera campanya van aconseguir assegurar la permanència sense grans dificultats, i aquest any, després de realitzar una molt bona primera volta, arribats a la 23ena jornada tenen a l’abast assolir les posicions europees.

El fet que una ciutat tan petita sigui capaç de comptar amb un equip que comparteixi categoria amb alguns dels millors clubs del món és de per si digne de destacar. No obstant aquesta no és l’única peculiaritat del conjunt eibarrés.

La temporada 2013-2014, durant la qual va participar a segona divisió, el club sumava un capital social que amb prou feines superava els 400.000€, sent una entitat totalment sanejada i sense cap deute. Tanmateix la legislació vigent obligava a tots els clubs de les divisions professionals (Primera i Segona) a comptar amb un capital mínim de 2,1 milions d’euros. Tot i que en l’àmbit esportiu l’Eibar havia acabat la temporada al capdamunt de la classificació de la divisió d’argent, guanyant-se així el dret de jugar a primera divisió, se li exigien 1,7 milions d’euros per complir amb aquesta llei, sense els quals el club no solament no podria jugar durant la pròxima campanya a primera, sinó que patiria un descens administratiu a Segona Divisió B.

Així doncs, aquesta injusta llei penalitzava un equip humil però solvent, que mai havia realitzat cap despesa que no es pogués permetre ni havia degut un sol cèntim a cap dels seus jugadors, treballadors ni proveïdors. Però aquesta mateixa llei era clement amb clubs que seguien acumulant deutes any rere any.

D’aquesta manera la SD Eibar es va veure obligada a quintuplicar el seu capital social per poder fer realitat el somni de competir cara a cara amb el Real Madrid, Barcelona i companyia. Aquesta ampliació de capital, però, es va fer a la seva manera; la inversió no va provenir de les institucions ni d’un accionista majoritari que pren el control del club. Es va iniciar una campanya batejada com “Defiende al Eibar – Eibar defendatu” gràcies al qual es pretenia atraure accionistes i captar el capital necessari.

Des de llavors el cas de la SD Eibar s’ha convertit en un cas únic, fins i tot d’ensenyança a algunes escoles de negocis. El “Model Eibar” es basa en la gestió d’un club esportiu entenent-lo com una empresa que ha de ser rentable, amb una política de dèficit zero i que no permet que cap empresa o particular tingui més del 5% de les accions del club. Un club que ha de desenvolupar-se en paral·lel a la ciutat a la que representa mitjançant projectes com “Ipurua Tallarra”, un centre de formació esportiva i de manegament esportiu sota les tribunes de l’estadi.

Finalment la campanya de crowdfunding va donar els seus fruits. Més d’11.000 accionistes repartits per una seixantena de països de tot el món van aconseguir reunir el capital exigit tres setmanes abans de la data límit. Gràcies a això el 24 d’agost del 2014 l’Eibar debutava a la màxima categoria del futbol espanyol i el petit camp d’Ipurua, amb capacitat per només 6.000 espectadors (menys que el mínim exigit per la LFP), era escenari per primera vegada a Primera Divisió d’un derbi provincial amb la Real Societat, on els locals van aconseguir sumar els seus primers tres punts a la primera, guanyant per 1-0 al conjunt donostiarra.

16809063_10210521638110479_60037216_n.jpg

Els veïns dels blocs de pisos situats rere la tribuna nord gaudeixen des dels seus balcons de vistes privilegiades del terreny de joc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s