Fase 304 / Relats

Dissabte

Era dissabte i feia olor de dia especial, com aquells dies de vacances, de viatge, de colònies, d’aventures!, com quan és el primer dia d’uni i vas amb la Renfe i veus el mar que s’encén amb el sol de l’estiu que mor i els pins eternament verds entre cases blanques i túnels foscs com la gola del llop i el record de les vacances encara és fresc però ja tens ganes de fer coses i conèixer nova gent i trobes amics de l’insti i us expliqueu les noves vides i et fa gràcia veure com els dos heu crescut i madurat però seguiu sent amics; aquells dies en què pel sol fet de respirar ja sents que has aprofitat el teu temps, en què et dóna la sensació que el món té una bellesa exuberant i la mostra especialment per a tu i fins i tot et colpeix una mica massa però t’és igual perquè passi el que passi ets feliç i estàs agraït al món i et sents en unió amb tot allò que et rodeja. De fet prometia ser un dia excel·lent, i justament crec que les promeses són el millor perquè així les coses poden ser com tu les esperes i les imagines, ideals i perfectes, com quan m’assec al costat del rierol a veure com es mouen les bombolles que ha format la petita cascada que hi ha just abans i com el sol juga amb els seus reflexos i m’imagino que en cada una hi ha un univers per descobrir i una eternitat per a viure-hi i sé que en el fons no són només bombolles sinó que són promeses que són més importants i que potser els universos i les eternitats no es materialitzaran mai però amb una promesa ja em val a mi. Aquell dia el sol d’hivern (d’un hivern que ja tenia primavera i nova vida latent en el seu si) es filtrava a través d’una petita calitja polsegosa i junt amb el vent feia moure i brillar una teranyina llarga com un fil de pescar, com aquelles que penjaven sota la figuera on solia fer la migdiada a cals avis al poble i que també filtraven la llum del sol d’estiu (com si aquesta fos la funció de les teranyines) i que per cert a cals avis s’hi estava bé a l’estiu perquè de nit es veien cantar els gripaus i se sentien flotar les cuques de llum o al revés i es veia la remor de les fulles dels ametllers i se sentia la brillantor de les estrelles. Vam quedar amb els amics per dinar i vam posar música animada amb ritmes alegres i lletres positives que parlaven de revolucions possibles i mons més feliços, com aquell poema del Joaquim Horta que diu “als ulls un esclat d’alegria i l’esperança en els homes i en els dies” i que m’agrada tant perquè em recorda quins són els meus ideals i perquè és molt bonic i optimista i també diu alguna cosa d’una barca petita i de fills que construeixen pobles; a més les cançons aquestes eren les que posaven per la festa major els primers anys que sortíem, quan encara érem menors i bevíem cervesa i fumàvem d’amagat perquè ens feia por que els pares s’enfadessin però ens agradava estar a la platja sota el cel estrellat i el vent fresc que feia olor de sal i de pólvora i veure les noies de la nostra edat i fantasiejar amb el sexe que just començàvem a descobrir i potser fins i tot acabaves fent-te petons amb una i potser acabava en mamada, però és clar això no sempre.




Vaja, us deveu haver adonat que m’agrada recordar les sensacions i experiències que he viscut. Però no tinc nostàlgia d’elles, perquè crec que el món mai ha sigut tant perfecte com ara, ni jo he sigut mai tant coherent i complet com ara. Tot i que als dos encara ens falta molt per millorar, ens estimo igual. No tinc nostàlgia del passat: tinc nostàlgia del futur, i això em fa gaudir del present, pensant que el que vingui serà sempre encara millor. Simplement el passat ens ajuda a recordar qui som, què hem viscut, què ens agrada i sobretot cap a on anem, i això ens proporciona aquesta felicitat mesurada tan agradable i les dues paraules màgiques que tot ho curen: “està bé”.

A tot això, què volia dir? Ah sí, que era dissabte, i tot està bé. No us sembla prou?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s