(Re)acció / Política

Qui és Mauricio Casals? (i)

el-general-felix-sanz-roldan-continuara-al-frente-del-centro-nacional-de-inteligencia

El director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Félix Sanz Roldán. (EFE)

Aquest dijous el diari Público treia una noticia firmada per Carlos Enrique Bayo i Patricia López amb el títol de «La mafia policial: El comisario Villarejo dirige una ‘policía paralela’ al servicio de multimillonarios». No és la meva intenció fer un resum de la noticia, de la qual en recomano la lectura, ni tampoc de la figura del comisario José Manuel Villarejo Pérez, doncs això em portaria tot l’article. Sobre ell i les seves mogudes hi ha molta informació a la xarxa. Abans d’entrar en matèria, però, si que m’agradaria destacar un dels afers del comisario, que vaig llegir en el seu moment i em va semblar realment denunciable (i és un dels encàrrecs menys tractats mediàticament).

És cert que a la noticia de Público es menciona que la doctora Elisa Pinto mantingué denuncies penals en contra de Javier López Madrid, al que s’identifica com a usuari de les tarjetas black, i que aquest va «contratar los servicios del despacho de abogados del comisario Villarejo, Stuart & Mackenzie, con el objetivo de parar las denuncias por acoso que ella ponía contra el empresario»; però tota possible referencia a la qüestió s’acaba amb la frase del comisario: «y ya hablaremos de la zumbada esa que dice que la he pinchado [refiriéndose a la doctora Pinto]».

Tampoc pretenc explicar tota la historia de la doctora, però si recomanar una entrevista, llarga, amb àudios, que li van fer a El Español, on ella explica amb tot detall el calvari pel que va haver de passar per culpa de Javier López Madrid –que des del 12/11/2014 fins al 26/02/2016, quan la magistrada del Juzgado de Instrucción número 39 de Madrid, Belén Sánchez Hernández, va arxivar el cas (quedant absolt també el comisario Villarejo), tingué un ordre d’allunyament de 500 metres de la doctora Pinto–.

I és que el gran mèrit de López Madrid va ser casar-se, amb vint-i-dos anys, amb Silvia Villar Mir, la única filla de Juan Miguel Villar Mir. El seu gran mèrit li va permetre ser -a més de conseller de Bankia des del 2008 a proposta de la Confederación Empresarial de Madrid- amic del rei Felipe VI i compi-yogi de la reina, aconseguir que el fiscal sol·licités «el sobreseimiento provisional de las actuaciones respecto a López Madrid y Villarejo» i que la Dirección General de la Policía apartés al comisari Jaime Barrado del procés d’investigació intern sobre el cas de la doctora Pinto, arribant a adduir “hiperactividad en la investigación”, i aconseguir que el jutge Eloy Velasco ordenés, en el marc de la “Operación Púnica“, el registre l’11/12/2016 del seu domicili i del seu despatx, investigant «posibles delitos de blanqueo de capitales y de cohecho dentro de la trama de corrupción que afecta al PP de Madrid». Potser per aquestes visites de la UCO es va decidir que, a partir del 31/12/2016, López Madrid passés a exercir de president executiu de Ferroglobe, una multinacional participada en un 57% per OHL i amb seu a Londres, on ara viu.

[Dues setmanes després de publicar aquest article llegíem a la premsa que Javier López Madrid havia estat detingut per la Guardia Civil dins del marc de la “Operación Lezo“; el seu exili només li ha servit per retardar uns mesos l’inevitable]

image_content_high_1869155_20140527032636

Enrique Cerezo i Javier López Madrid

Si abandonem la impunitat dels Villar Mir (que sembla començar, per fi, a desmuntar-se) i tornem a la noticia de Público, hi ha un moment en el que Villarejo diu que el CNI -a petició del seu director, Félix Sanz Roldán– va filtrar algunes informacions compromeses del seu amic (a qui  va conèixer «hace veintitantos años»), l’empresari Adrián de la Joya Ruiz de Velasco, amb la intenció d’espantar-lo, de «decirle: “No te juntes con el Villarejo“».

Doncs el recentment jubilat Villarejo és actualment un problema d’Estat; Villarejo ha reconegut «ante el juez [Arturo Zamarriego] que Interior conspiró contra políticos catalanes» i,  per una notícia d’aquest darrer 2 de febrer, sabem que

«varios policías de su entorno han confirmado que parte de ese material [historias que afectan al rey Juan Carlos y al Centro Nacional de Inteligencia] está dispuesto para ser publicado en caso de que el polémico comisario y el que fuera su jefe, Eugenio Pino (anterior director adjunto operativo), lleguen a ser procesados [V. está imputado por la grabación ilegal de agentes del CNI y mandos de Asuntos Internos, así como la difusión de ese audio a determinados periodistas] por el Juzgado de Instrucción número 2 de Madrid».

Els afers d’Adrián de la Joya amb la justícia els hauria d’investigar aquesta. Si Villarejo ens diu que «[de la Joya] Era muy del PSOE», i si ja en el seu moment (1995) es van publicar a la premsa les seves relacions comercials amb Virgilio Cano i Rafael Martín Sanz i «nunca estuvo imputado», tampoc serà ara -si es manté allunyat de Villarejo- quan canviaran les coses doncs, com apunta Bayo (tot fent explicita la seva voluntat de que les coses canviïn),

«De momento, no se ha efectuado ninguna diligencia de investigación sobre Adrián de la Joya, a pesar de que en el sumario constan casi 200 llamadas entre octubre y diciembre de 2014 entre el comisario y una empresa del matrimonio De la Joya y Fernández-Longoria: Serena Digital. Esta sociedad, además, aparece en el sumario Gürtel como una de las que le proporciona un aval a Luis Bárcenas, extesorero del PP, para crear una de las cuentas que tiene en Suiza»

Si m’he aturat a parlar de de la Joya és perquè la frase que més m’ha cridat l’atenció en tot l’article de les pronunciades per Villarejo, aquest la pronuncia tractant d’explicar per què el CNI intenta «asustar» al mencionat empresari. Cito textualment, 

«[a de la Joya] Le suda la polla todo. Entonces ¿qué hace, por qué surge todo esto? Porque el CNI es muy Mauricio Casals y muy amigo de la pequeñita [Soraya Sáenz de Santamaría]».

Sabem, perquè ho menciona, que «yo [V.] tengo mucha amistad con Mauricio Casals, gracias a Adrián de la Joya». Aleshores, el que Villarejo entén és que, amb les amenaces a de la Joya, Félix Sanz està tractant de desfer aquesta relació Casals-Villarejo, per a intentar-lo aïllar.

un-soldado-de-espana-encuentra-quien-le-defienda

Soraya Sáenz de Santamaría i Félix Sanz Roldán (EFE)

No és res destacable que Soraya Sáenz, com a vicepresidenta del Gobierno, o que Félix Sanz, com a director del CNI, exerceixin una influencia directa sobre aquest organisme. És de comú coneixement que el CNI s’adscriu orgànicament al Ministerio de la Presidencia i que està “coordinat” des de la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos de Inteligencia¹ [Art. 6 de la Ley 11/2002]. El que resulta preocupant és que el CNI sigui molt d’una persona que no ha de retre comptes davant de l’opinió pública. I Villarejo ens ho diu i repeteix dues vegades, qui és Mauricio Casals?

Aquesta és una qüestió que ja s’han preguntat alguns periodistes, de diferents ideologies i en diferents moments, i amb una primera ullada als titulars, dels diferents articles que circulen per Internet, es pot observar la singularitat del personatge:

  • 2012 – Graciano Palomo (El Confidencial) – El hombre que controla España desde el Palace.
  • 2013 – José Sanclemente (El Diario) – Mauricio Casals, ‘El príncipe de las tinieblas’.
  • 2013 – Jaume Reixach (El Triangle) – El abogado del diablo.
  • 2013 – (Mongolia [n.º 15, pàg. 33]) – «Casals abre muchas puertas en Madrid y Barcelona […] No solo para la derecha: María Teresa Fernández de la Vega [qui, casualitats de la vida, venia a estiuejar regularment a Vilanova i la G.] y José Montilla […] se encomendaron al Príncipe [de las Tinieblas, como bautizó Lara a Casals] en algún momento, siempre con la máxima discreción. Y él es el broker que explica que José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy y José Bono hayan firmado por sus memorias contratos con Planeta por más de 600.000€ [muy por encima de su valor real en el mercado]».
  • 2013 – (Republica.com) – Casals, príncipe de las tinieblas.
  • 2015 – Alberto Lardiés (El Español) – Mauricio Casals, el hombre que susurraba a las vicepresidentas.

Continuarà.

  1. Una Comissió conformada «por los Ministros de Asuntos Exteriores y Cooperación, de Defensa, del Interior, de Economía y Competitividad, el Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno, el Secretario de Estado de Seguridad y el Secretario de Estado Director del CNI», i que està presidida, des del 2012 [Real Decreto 1886/2011 i ratificació al BOE núm.5 del 6 de enero de 2012], per la Vicepresidenta del Gobierno y Ministra de la Presidencia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s