(Re)acció / Societat

Les altres remuntades

Efervescència culer, a partir d’ara tot anirà la mar de ve. No entraré en detalls esportius. Penals inexistents, injustícies arbitrals; això ho deixo pels entesos o les enteses en el tema. Ara bé, podríem afirmar que el Barça és més que un cub de Rubik? Evidentment, pensaran. A l’estadi hi caben gairebé 100.000 persones! No té pas forma de cub, és més que un club! Però per a mi de club només n’hi ha un: el Club Súper3. I hauríem d’analitzar quins valors es desprenen per a la canalla que puja, però això és un altre debat.

Com deia, el passat dimecres hi va haver una reactivació culer. Oh gran club de futbol, les teves glòries són motiu de celebració! Quan parlem de sentiments la cosa pot acabar malament, o molt malament. He de dir que sóc culer des que tinc memòria, que no vol dir pas consciència crítica. Llavors, ho era per inèrcia, perquè el meu avi em posava el vídeos del 5 a 0 contra el Reial Madrid o la final de la Champions de Wembley, que va guanyar el Barça contra la Sampdoria amb un gol de Koeman, al temps afegit. I després hi vaig tornar, amb l’era Rijkaard, l’era Guardiola, l’etapa Tito…

Però insisteixo, quan agafem una balança i sospesem… (Ai!) A dia d’avui no sé cap on es decantaria, o sí. Perquè si deixem de banda la tradició catalanista del Barça, i la part més irracional, ens podem preguntar: com a model de club és atractiu, ens representa a partir d’uns valors humanistes? Només cal que recordem, entre altres qüestions, que el Barça viu en la contradicció de portar Qatar Airways a la samarreta i defensar els principis d’Unicef. Perquè parlem d’una empresa que paga uns sous estratosfèrics, inimaginables per a gran part de la societat. I sí, cuida molt la seva imatge a partir de les seves contribucions socials, per difondre els valors de l’esportivitat arreu del món. Però sense anar més lluny, La Caixa també té Obra Social -i el Barça una Fundació, relacionada amb La Caixa i amb personatges com Urdangarin i Millet-… Fins a quin punt parlem d’imatge (postureig) o convicció?

No hem d’oblidar les contradiccions en què vivim i no ens podem deixar portar només per l’encegament i la irracionalitat de les nostres emocions. Els mitjans de comunicació de massa dominants també en són corresponsables, d’aquesta amnèsia. Oh, gran Barça, portador de grans alegries! I on són la resta d’equips catalans? I hem de caure en el reduccionisme de Barça-Catalunya? Això és representatiu? I les dones? On són? Que no juguen a futbol? El partit era un 8 de març. És tot tan normal…

“Barreges naps i cols, xaval”, que dirien alguns. És com si dius que els poca-vergonyes del Millet o en Montull són sobiranistes o que l’independentisme està tocat de mort després de les implicacions de CDC amb el cas Palau. Separem les coses, però també convé ser crítics amb els mal de caps que tenim, allà on els tinguem, acceptant les contradiccions i condemnant-les si és necessari. Per això, més enllà del set (6-1), punt i partit del Barça cal tenir presents altres remuntades (socials) més importants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s