Fase 304 / Relats

Un camí sense fi i ple de polseguera

Després de vint-i-tres dies caminant a diari, ple de dolors musculars i mentals, ferides i brutícia, va decidir descansar i reflexionar un dia sencer. Estava avorrit, cansat i desesperançat; havia perdut tot interès en mantenir la ruta d’aquell camí. Havia oblidat ja on anava, per què i per a què; era una peça més de l’engranatge que el movia en una direcció fixa.

El passat quedava enrere, quan la polseguera del camí havia difuminat tot objectiu assolible, tota finalitat. Aquells dies de descobriment, de descontrol i falsa sensació de llibertat que dóna la incertesa eren motius de pes per seguir caminant.

La pols i la merda van ser el seu refugi fins que ja no ho van ser. Fins que se’n va adonar del sense-sentit de seguir un camí que promet un final i només proporciona fum en el millor dels casos. Un fum amarg i addictiu que fa perdre la fe en el camí progressivament. Que fa creure que el següent pas possible només pot ser viure amb la pols sense mirar l’horitzó.

El sol cega i la nit no deixa veure-hi, la polseguera embruta i distreu. Ell, aturat al camí, havia de decidir si continuava caminant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s