Relats

  • Un camí sense fi i ple de polseguera (24/7/2017) - Després de vint-i-tres dies caminant a diari, ple de dolors musculars i mentals, ferides i brutícia, va decidir descansar i reflexionar un dia sencer. Estava avorrit, cansat i desesperançat; havia perdut tot interès en mantenir la ruta d’aquell camí. Havia oblidat ja on anava, per què i per a què; era una peça més de … Continua llegint
  • Arbre centenari (22/6/2017) - Va ser una excursió cap a finals d’agost. Vam endinsar-nos, a través d’una pista forestal, més enllà del refugi de muntanya. Les pistes d’esquí, aleshores verdes, eren un oasi enmig dels arbres poderosos que controlaven aquell vessant. Entre aquells avets vam caminar, fins que vam deixar la pista i vam agafar un caminet que baixava, … Continua llegint
  • A cada dubte (15/3/2017) - A cada passa la necessitat d’expressar-se el duu fins aquí. Però el judici el fa dubtar, i el dubte obre les portes a la comoditat de la passivitat. I aquesta opció, com totes, no és neutra. Està fent equilibris sobre una corda destensada i acabarà caient a un lloc o altre: alea iacta est. Continua llegint
  • Passat, present, futur (6/3/2017) - I segueix sonant al meu cap la melodia de la nostàlgia, la que em recorda el passat i em fa esperar amb ànsia el futur, fent-me oblidar de viure el present. Un present efímer i intangible, però pur i real. Tan efímer i intangible que no el retinc al vol; tan pur i tan real … Continua llegint
  • Dissabte (2/3/2017) - Era dissabte i feia olor de dia especial, com aquells dies de vacances, de viatge, de colònies, d’aventures!, com quan és el primer dia d’uni i vas amb la Renfe i veus el mar que s’encén amb el sol de l’estiu que mor i els pins eternament verds entre cases blanques i túnels foscs com … Continua llegint
  • Toni (13/2/2017) - El Toni s’aixeca a les 11.30 del matí, com cada dia. Al Toni tots els dies li semblen iguals. El Toni mira per la finestra, i alça la vista per sobre els apartaments grisos de la ciutat. El Toni manté la vista fixa en el cel gris, el mateix cel de cada dia. El Toni … Continua llegint
  • El tren (4/1/2017) - L’andana està replena de gent quan passen cinc minuts de l’hora en què el tren hauria d’haver arribat a l’estació. El noi està dempeus, cansat, acalorat i deshidratat, mirant la pantalla que anuncia les pròximes arribades i, en el moment que aparta la mirada cap a la via, albira els llums del comboi que l’ha … Continua llegint
  • Invertint la vida (30/10/2016) - Va començar a treballar en una feina a jornada parcial, quatre hores al dia de dilluns a divendres. Tenia una paga mensual de prop de sis-cents euros i estava estudiant un grau universitari. Vivia a casa els pares, en una família sense problemes per arribar a final de mes, de manera que els ingressos que … Continua llegint
  • Drogues i sexualitat VI (22/9/2016) - Sis.u Fi Al cap de mitja hora més o menys ens trobem al McDonald’s. Continua llegint
  • Drogues i sexualitat V (20/9/2016) - Cinc Reflexions felices Estic assegut al seient del mig del darrera del cotxe quan sento que el motor arranca. Continua llegint
  • Drogues i sexualitat IV (18/9/2016) - Quatre La caixa de llumins L’efecte del tercer porro de la nit ja se m’està passant i començo a sentir-me cansat. Continua llegint
  • Drogues i sexualitat III (16/9/2016) - Tres Atracció M’enamora quan la veig ballar. M’he fixat especialment en una de les tres, per allò d’escollir només una única opció. Continua llegint
  • Ciutat interminable (15/9/2016) - Miro per la finestra i veig, a sota, els carrers il·luminats de la ciutat interminable. Amunt, un cel profund tacat d’estrelles que no conec. El vagó de metro està en silenci absolut. Desenes de persones sense cara resten mudes esperant la seva destinació. Continua llegint
  • Drogues i sexualitat II (14/9/2016) - Dos Decadència Vull mantenir l’estat mental amb què em trobo, tot aquest cúmul de sensacions, i segueixo bevent. Continua llegint
  • Drogues i sexualitat I (12/9/2016) - U Sensacions pertorbadores És Festa Major a no sé quin poble i la barreja d’alcohol i marihuana comença a actuar sobre el meu cos. Continua llegint
  • L’hora del pati (11/9/2016) - Mitja hora ens unia cada dia de dilluns a divendres durant quatre anys. Un inici dur mostrava una nova realitat; va ser un canvi brusc al qual havíem d’adaptar-nos. I la nostra afinitat va ser l’esport, el bàsquet. Continua llegint