Guillem Serra

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1994, ha acabat el grau en interpretació amb la trompa com a instrument principal a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment segueix estudiant al Conservatori de Maastricht, i treballa ocasionalment en diverses orquestres com la de Barcelona, Bilbao, Girona, Granollers… També forma o ha format part de la plantilla d’altres orquestres, no professionals, per a joves músics, com la JONC o la JONDE (Joves Orquestres Nacionals de Catalunya i Espanya, respectivament). A més de la interpretació musical, que és la seva principal passió, també li agraden la composició i la literatura (tant llegir com escriure, i sobretot temàtica filosòfica i política).


  • Arbre centenari (22/6/2017) - Va ser una excursió cap a finals d’agost. Vam endinsar-nos, a través d’una pista forestal, més enllà del refugi de muntanya. Les pistes d’esquí, aleshores verdes, eren un oasi enmig dels arbres poderosos que controlaven aquell vessant. Entre aquells avets vam caminar, fins que vam deixar la pista i vam agafar un caminet que baixava, … Continua llegint
  • De la bellesa (17/3/2017) - Ulls clars, vius, petits i lleugerament enfonsats en una cara pàl·lida, d’expressió lleument però profundament trista. Un nas afilat que amb prou feines sobresurt per sobre la bufanda que resguarda la boca petita i de llavis carnosos del fred glacial; una boca d’aparença seriosa, que canta quan parla i mostra, quan (rarament) somriu, unes dents … Continua llegint
  • Dissabte (2/3/2017) - Era dissabte i feia olor de dia especial, com aquells dies de vacances, de viatge, de colònies, d’aventures!, com quan és el primer dia d’uni i vas amb la Renfe i veus el mar que s’encén amb el sol de l’estiu que mor i els pins eternament verds entre cases blanques i túnels foscs com … Continua llegint
  • Toni (13/2/2017) - El Toni s’aixeca a les 11.30 del matí, com cada dia. Al Toni tots els dies li semblen iguals. El Toni mira per la finestra, i alça la vista per sobre els apartaments grisos de la ciutat. El Toni manté la vista fixa en el cel gris, el mateix cel de cada dia. El Toni … Continua llegint
  • Siddhartha, de Hermann Hesse (18/11/2016) - El Nirvana és l’estat de felicitat i plenitud a què arriba una persona mitjançant el coneixement del Brahma (veritat suprema) i la veneració de l’Atman (màxima interioritat que ens uneix a l’Univers). Per a arribar-hi s’ha de refusar la il·lusió del Sansara i negar l’aparença del Maia. Siddhartha, a través dels llibres sagrats hindús, coneix … Continua llegint
  • L’arbre de la vida (11/11/2016) - Al centre del Jardí de l’Edèn hi havia dos arbres: un, bell i frondós, era l’Arbre de la Vida, que donava la immortalitat i la felicitat a aquell que mengés el seu fruit; l’altre, recargolat i lleig, era l’Arbre del coneixement del Bé i del Mal, que atorgava consciència però també mort a aquell que … Continua llegint
  • El Senyor dels Anells i el triomf de la normalitat (6/11/2016) - Aquest pont de Tots Sants vaig aprofitar per mirar una saga de pel·lícules que tenia pendents: El Senyor dels Anells. Fins ara no havia tingut el temps ni la dedicació que demana aquest monument cinematogràfic (i literari), ja que entre les tres pel·lícules es necessiten gairebé dotze hores, però en posar-m’hi vaig enganxar-me de seguida … Continua llegint
  • Àngel de llum (24/10/2016) - En la nit més clara, un àngel de llum escampa pau sobre els mortals. Escampa oblit en forma de pols i claror argentada sobre la ciutat. I tots els mortals troben descans en aquest embruix de vels de plata. Continua llegint
  • La quarta simfonia de Mahler (17/10/2016) - Aquest dissabte vaig anar a escoltar l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música. Tocaven la quarta simfonia de Mahler i un parell de peces de compositors polonesos del segle XX. Aquesta obra del compositor austríac és una de les meves preferides, de manera que la meva intenció en aquesta publicació és comentar-la i explicar-la … Continua llegint
  • L’hora més freda (10/10/2016) - El projecte que us vull presentar avui és bastant especial, ja que és una combinació de dues de les meves disciplines artístiques preferides: la música i la poesia. Si, a més, tenim en compte que sorgeix a partir d’un treball per a una assignatura de l’ESMUC, que tant música com poesia són de creació pròpia, … Continua llegint
  • Del Misteri (3/10/2016) - Als racons més recòndits de la ment, habitats solament per somnis i fantasies; al límit vague del subconscient, llar d’intuïcions i grans veritats ocultes; allà he cregut comprendre, en comptades ocasions i en fugaç visió, el Misteri de la vida: el sentit de la Mort, la naturalesa de l’Univers, la gran Realitat artística. No sabria … Continua llegint
  • Matrix, metafísica i utilitat (30/9/2016) - Què passaria si el món real no fos més que un somni induït per un sistema informàtic que ens manté esclaus i tot allò que sentíssim i visquéssim no fos més que un engany? A Matrix (1999) trobem aquestes hipòtesis, reinterpretacions modernes del mite de la caverna de Plató. Sí, faré una reflexió sobre el … Continua llegint
  • La llegenda de la sínia del Diabló (26/9/2016) - Vilanova i la Geltrú ha estat des de sempre un niu de llegendes. Una d’aquestes és la del Castell de la Geltrú. Allà, durant les epidèmies de la pesta, s´hi dipositaven les persones que havien mort per la malaltia, per tal que no es contagiés l’altra gent. Però al cap d’un temps d’haver-hi deixat la … Continua llegint
  • Pulp fiction, tolerància extrema i violència còmica (23/9/2016) - Abans d’entrar en matèria, només dir que amb aquest article inauguro una «secció» on comentaré les pel·lícules, llibres o obres que hagi vist, llegit, contemplat o escoltat últimament i que m’hagin fet reflexionar. De la mateixa manera, també plasmaré aquí aquestes reflexions, ja que crec que és justament la interpretació que fem cadascú d’una obra … Continua llegint
  • Reflexions (post)modernes (19/9/2016) - Aquest any per Sant Jordi em van regalar un llibre que no coneixia. Li vaig comentar a un amic: «Té bona pinta, sembla que està bé. És una història ambientada en una societat on està prohibit tenir llibres». Aquest va ser el meu innocent comentari. «Es diu Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. No sé si … Continua llegint
  • Ciutat interminable (15/9/2016) - Miro per la finestra i veig, a sota, els carrers il·luminats de la ciutat interminable. Amunt, un cel profund tacat d’estrelles que no conec. El vagó de metro està en silenci absolut. Desenes de persones sense cara resten mudes esperant la seva destinació. Continua llegint
  • Cum mortuis in lingua mortua (14/9/2016) - Els arcs de mitja punta filtraven la llum de la tarda. El claustre dormitava en la plàcida primavera, una de moltes que havia vist. Continua llegint
  • Nocturn (12/9/2016) - Les cases de les formigues s’adormen al terra, entre clapes d’herba formades per grans avets i monumentals castanyers. Al lluny, grans miralls reflecteixen la llum del crepuscle, roja i irreal. Continua llegint
  • Fora l’amor (romàntic) (10/9/2016) - Un dels gèneres de cinema que menys m’agraden és el de la comèdia romàntica. Els seus arguments fluixegen i els desenllaços són d’allò més previsibles. Però el pitjor és el missatge que transmeten sobre l’amor: parelles predestinades, apassionades, perfectes, que s’enamoren a primera vista… Tot això en la realitat no funciona; és més, pot portar … Continua llegint